Torres

Endinsar-se en l’època àrab i medieval és possible en Serra seguint les petjades de la ruta de les torres: la del Senyor, la de l’Ermita, Ria, Satarenya i, com no, del Castell de Serra.El castell i les seues talaies són la mostra de importància  del corredor Serra-Torres Torres, com a pas natural  per a anar a  peu o cavalcant a Aragó. Les construccions del segles VIII- IX s’alcen majestuoses i van ser utilitzades activament durant el domini islàmic i la posterior etapa mudèjar.

El castell i el conjunt de talaies i fortificacions que l’acompanyen formava part d’un sistema defensiu molt més extens, que es desenvolupava al voltant de l’horta i de la ciutat de València, per al control territorial i per a la defensa de la Taifa i després del Regne de València.

Quatre torres conformen el conjunt de fortificacions que depenien del castell de Serra. Tres torres de guaita: Ria, Ermita i Satarenya i una defensiva, la Torre del Senyor.

Torre del senyor

La Torre del Senyor es troba situada a l’interior del nucli urbà de Serra.  És una construcció del segle IX, d’origen islàmic. L’objecte de la Torre del Senyor era purament militar i defensiu. Era un espai on la població podia refugiar-se i quedar fortificada en cas d’amenaces hostils. Fins fa poques dècades, al costat de la Torre es conservava també  la casa del Senyor, edifici que va constituir la residència temporal dels senyors de Serra i els seus procuradors. Hi ha memòria que  la Torre del Senyor va ser utilitzada tradicionalment com a presó. Tot i els més de mil anys que han transcorregut des de la seua construcció, els murs de la Torre es troben en bon estat. La Torre ha resistit el pas dels segles i  la construcció de vivendes al seu voltant.
 
Les tres torres restants, Ria, Ermita i Satarenya, van haver de ser talaies que tenien la missió, en part, de servir de comunicació directa i enllaç visual entre el castell i les diferents poblacions properes: Ria, Serra i Nàquera respectivament. Està declarada Bé d’Interés Cultural.
 
El Senyor de la Vila
 
A partir de la reconquesta de Jaume I, al Llibre del Repartiment Serra va ser donada en 1240 a Gauteri Romà. En 1271 passà a estar en poder de la família Bellpuig els quals van romandre Serra més d’un segle, fins que al s. XV va passar a poder de Felipe de Boil (1432 a 1443). 
 
A partir de 1444 la possessió passà als comtes de Prades (matrimoni format pels descendents de dos notables branques nobiliàries: Ramón Folch de Cardona i Joana de Prades),  els descendents directes dels quals, els Folch de Cardona i després els ducs de Montellano, la van conservar fins que van ser abolits els senyorius al segle XIX.
 
La casa del senyor de la Vila, sempre va estar al costat i integrada en la que es coneix com Torre del Senyor.
Torre del Senyor a Serra
Torre del senyor

Torre de l’ermita

Torre sentinel·la d’origen islàmic del segle IX. Es troba al costat de l’ermita de Sant Josep i la Creu, al final del calvari. Ofereix bones vistes sobre la població. La torre formava part del sistema de vigilància del Castell de Serra. Conserva la major part del del seu cos principal. És de planta quadrada, construïda amb murs de tapial de pedra amb morter de cal sobre basament de grans pedres. Presenta una obertura a uns dos metres de la base. Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre de Ria

Torre d’origen islàmic del s. VIII-IX. Element defensiu i de vigilància del desaparegut poble de Ria, ubicat en les immediacions de la torre. La torre de Ria és de planta quasi quadrada, construïda amb murs de pedra i tapial, coberta de morter de calç i originalment de color blanc, del qual encara es conserven restes. La construcció presenta una obertura per on s’accedeix al xicotet recinte. Està ubicada junt al camí de la font de l’Ombria, dins del recorregut de la ruta senderista 1, Castell.

L’antiguitat de Ria es remunta a època ibèrica i romana, si bé també s’han trobat en les proximitats restes més antigues (Neolític i Bronze). En l’any 1563 tenia Ria 17 cases i s’estima que prop de 90 habitants. L’expulsió dels moriscos (1609) deixà desert el poble i si bé es tornà a repoblar amb 10 famílies de cristians vells, aquestes acabarien translladant-se poc a poc a Serra, de manera que Ria quedà definitivament despoblada a mitjans del segle XVII. La Torre de Ria està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre de l'ermita
Torre de Serra
Torre de Ria

Torre de Satarenya

Construcció d’origen islàmic dels segles VIII-IX. Va formar part del sistema d’alerta i vigia del castell i informava dels moviments que es produïen en la zona de Nàquera. És de planta quadarada, construïda sobre fàbrica de tapial de mamposteria, els murs estan revestits amb una capa de morter de calç. L’entrada es trobava en la primera planta. Actualment està en runes i es conserva únicament la primera planta. S’accedix pel camí de les Vinyetes, per la pista forestal del Castell. Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre Satarenya a Serra
Torre Satarenya