La Llar
Pensem en La Llar, com un nou producte turístic al servici del visitant i de la conservació i desenvolupament sostenible del patrimoni natural i del turisme. Un lloc per a tots amb una funció turístico-divulgtiva sobre els usos passats, presents i futurs de la serra, acostant amb això al visitant a la cultura, història i identitat local.
Es preten posar en valor el patrimoni natural i etnològic perquè siga un factor de dinamització, contribuint al desenvolupament sostenible i responsable de l’activitat turística del municipi, per tant, no sols es pretén conservar i revalorar el patrimoni, sinó també interpretar-ho, transmetre coneixements i educar als visitants.
Pedra en sec
Amb els murs de pedra en sec s’han creat estructures per a l’agricultura i la ramaderia, que han configurat paisatges molt nombrosos i variats, com és el cas de la Serra Calderona, on s’ha tret el màxim partit dels recursos naturals locals, d’una forma sostenible i responsable amb el medi. Com bé podem veure en La Llar tenim una bona mostra d’ells.
Al novembre de 2018 la UNESCO va declarar la tècnica i coneixements de l’art de construir murs en pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
L’art de construir murs en pedra en sec comprén els coneixements i pràctiques sobre la seua realització amb un mer apilament de pedres sense utilitzar altres materials de construcció, excepte terra també seca en algunes ocasions. Aquests murs estan molt estesos dins i fora de les zones habitades en la majoria de les regions rurals, principalment en els terrenys escarpats, encara que també es poden trobar en algunes regions urbanes. La seua estabilitat estructural s’obté gràcies a una selecció i col·locació summament acurades de les pedres. Amb estos murs s’han creat diferents tipus d’hàbitat humans, així com estructures per a l’agricultura i la ramaderia, que han configurat paisatges molt nombrosos i variats, com és el cas de la Serra Calderona. Aquestes construccions constitueixen un testimoni dels mètodes i pràctiques utilitzats per les poblacions des de la prehistòria fins a l’època moderna, amb vista a organitzar els seus espais de vida i treball traient el màxim partit dels recursos naturals i humans locals.
Els murs de pedra en sec exerceixen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus en la lluita contra l’erosió i desertificació de terrenys, en la millora de la biodiversitat i en la creació de condicions micro climàtiques propícies per a l’agricultura. Els depositaris i practicants d’aquest element del patrimoni cultural són les comunitats rurals en les quals està profundament arrelat, així com els professionals del sector de la construcció. Les estructures en pedra en sec es realitzen sempre en perfecta harmonia amb el medi ambient i les tècniques utilitzades són un exemple de relació equilibrada entre l’ésser humà i la natura.
El comité internacional va valorar que és una tradició viva, que proporciona a tots els seus professionals un fort sentit d’identitat i juga un paper fonamental en la creació i el manteniment de l’entorn vital. El fet de què es tractara d’una candidatura conjunta de Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia, Espanya i Suïssa, implica la col·laboració internacional, la investigació interdisciplinària i l’intercanvi de bones pràctiques de protecció també ha jugat a favor de la protecció de la tècnica de pedra en sec en entendre la Unesco que la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la humanitat aconseguirà desenvolupar polítiques comunes per a protegir una tècnica ancestral i contribuirà a la seua promoció.
https://ich.unesco.org/es/