Miradors
La situació de Serra, al mateix cor de la Serra Calderona i el relleu muntanyenc del seu terme municipal, fan que des de qualsevol tossal o cim de muntanya les vistes siguen imponents i impressionants (Alt del Pi, Cierro, Castell, Gorrisa). Bones vistes sobre la serra, l’Horta i el golf de València. A l’horitzó, totes les muntanyes que envolten els límits de la província i més enllà. En dies clars, es poden divisar les illes Columbretes des de l’Alt del Pi o el punt geodèsic de Rebalsadors. Tot i això, hi existeixen quatre paratges habilitats com a miradors.
Mirador de Mireia o Rebalsadors
El mirador de Mireia o Rebalsadors és el més alt de la localitat. A 760 metres sobre el nivell del mar i a l’esquerra del cim que dona nom a la muntanya més alta de Serra, Rebalsadors (802 m), punt geodèsic de primer ordre. Està inclòs dins de la ruta senderista número 3, Rebalsadors. Construït per l’ICONA als anys 70 del segle passat, està format per tres balcons i té dos xicotets refugis oberts.
Les vistes des d’aquest mirador són majestuoses i permeten observar com el desnivell de la serra guia, a poc a poc, la Calderona fins a fondre’s en la mar mediterrània.
Cap al sud est, les comarques de l’Horta amb les seues poblacions i el cap i casal. La silueta perfecta del golf de València, el llac de l’albufera, Cullera i al fons el cap de Sant Antoni. Girant la vista cap a la dreta, l’imponent Montgó i la Serra de Bèrnia, els cims del Ponoig i Mondúver, el Puigcampana, el cim d’Aitana. La Serra del Benicadell, la Serra Mariola, amb el Montcabrer i el Menejador. Cap al sud oest, el massís del Caroig, la Serra Perenxisa i el camp de Túria, amb les Rodanes i Porxinos. Cap al nord oest, les muntanyes de la Serrania, el cim del Gorgo a la Calderona, i les muntanyes de Javalambre, els cims de les quals apareixen coronats amb neu a l’hivern, i les muntanyes de la localitat El Toro.
Als peus de Rebalsadors, el casc urbà de Serra, el pla del Lluc i la vall de Lullén, amb la Cartoixa de Portaceli i el seu imponent aqüeducte gòtic i La Pobleta. Portaceli, va ser el primer monestir valencià de l’ordre cartoixà fundat l’any 1272 per fra Andrés d’Albalat, confessor de Jaume I. En ella, Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent, va traduir la primera bíblia al valencià. La Pobleta, que originàriament pertanyia a la Cartoixa, va ser residència del president de la II República, Manuel Azaña, quan en l’any 1937 el govern republicà es va traslladar a València. “En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo”. Així describia Manuel Azaña, president de la República, al seu “Cuaderno de La Pobleta”, l’ambient que es respirava a la Serra Calderona.
Per què Mirador de Mireia?
El mirador de Mireia és conegut popularment com a Rebalsadors, però des de 1998 el seu nom oficial és mirador de Mireia, per acord de la Junta de Govern de 20 de març d’aquell any. El canvi de nom va sorgir de la proposta d’un grup d’excursionistes que pretenien homenatjar a Mireia, una jove que pertanyia als moviments excursionistes de València i que ens va deixar massa prompte. Mireia amava la Calderona per damunt de tot i la sentia com a seua. La jove, compromesa amb l’entorn, va participar en repoblacions i va ser monitora d’activitats d’oci i temps lliure, transmetent així als menors la passió per la serra Calderona.
Mirador del Pla de les Llomes
El mirador del Pla de les Llomes, també conegut com a mirador del Viscaïno, està situat a 602 metres sobre el nivell del mar. Ofereix incomparables vistes sobre el terme municipal de Serra i la vall sobre la qual s’assenta la població.
Immillorables vistes sobre les zones de l’Ombria, Ria, Tóixima, i el Castell (anar a ruta senderista del Castell) i la població de Serra. Cap a l’est, les muntanyes del Moncúdio, Pinar, i el Castell de Serra. S’observen, les comarques de l’Horta i part del Camp de Túria. Al sud oest es veu la mar, amb el Montgó, i les serres de Bèrnia, Aitana i Mariola i el massís del Caroig. Cap a l’oest, la Gorrisa i Rebalsadors, i al nord-oest el Cierro.
S’accedeix des de Serra, per la CV-310 fins a l’Oronet, on s’ha d’agafar la carretera CV-334. L’entrada es fa per un sender que naix a la dreta des de la mateixa CV-334, després de passar els nius de metralladora construïts durant la Guerra Civil.
Mirador de La Pedrera
El mirador de la Pedrera, també conegut com a mirador de Broseta, ofereix les millors vistes sobre la majestuosa Cartoixa de Portaceli. Darrere d’ella, cap al nord, la muntanya de Rebalsadors, referent del senderisme valencià, i el Cierro la Mata. Cap al sud, l’extensa pineda del pla del Lluc, a les immediacions de l’hospital Dr. Moliner. Al fons la mar i la ciutat de València. Junt al mirador, agafant de referència la posició mirant a la cartoixa, es veu una pedrera de terra calcària del juràssic mitjà i explotada des de 1400 aproximadament. La pedrera va ser propietat dels cartoixans. El material per a la construcció de l’església de la cartoixa va ser extret d’allí.
S’accedeix des de Serra, per la CV-310, direcció a València. S’ha d’agafar, passant el cementeri, la CV-328, fins a l’altura de l’àrea recreativa de Broseta, punt km 4.9, on s’ha de continuar a peu per pista forestal fins al mirador. Està dins de la ruta groga, Portaceli, del Parc Natural de la Serra Calderona que ix des de l’encreuament amb la CV-331.
http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-serra-calderona/ruta-amarilla-descripcion
Mirador de l’Abella
El mirador de l’Abella ofereix molt bones vistes sobre el pla del Lluc i el camp de Túria, el riu i les riberes del mateix. La Serra Calderona, amb el cim de Rebalsadors, s’alça imponent cap al nord. Al fons, la mar i el Montgó.
S’accedeix des de Serra, direcció València, per la CV-310. Passant el cementeri cal agafar, a la dreta, la CV-328 i continuar fins a la CV-331. En aquesta confluència, juntament l’àrea recreativa del Pla del Lluc, naix una pista forestal que s’ha de seguir. Cal continuar la pista forestal del Campillo, com així es diu, direcció a la cova Soterranya. Des d’allí, junt a un aljub vell, una pista forestal a la dreta, accedeix fins al mirador, no sense haver passat primer per la mateixa Font de l’Abella.
