Cartoixa de Portaceli
Sense dubte és la Cartoixa de Portaceli el monument més important de Serra. Situada al bell mig de la vall de Lullén i molt prop de les árees recreatives del Pla del Lluc que, després de visitar la Cartoixa i el seu imponent aqüeducte gòtic, són un lloc idoni per a disfrutar de la natura amb família.
La cartoixa de Portaceli va ser el primer monestir de l’ordre fundat en terres valencianes en 1272. Portaceli es va alçar sobre les restes d’un xicotet poblat andalusí a la vall de Lullén que havia adquirit Andreu d’Albalat, confessor de Jaume I i fundador del monestir. L’ordre religiosa de la Cartoixa va ser fundada al final del segle XI per Sant Bru i altres sis religiosos, que van escollir una vall apartada dels Alps francesos per viure la seua vocació religiosa, baix la regla de l’oració, el silenci i la soletat.
Aquest paratge de Serra era el lloc idoni per al retir espiritual i el silenci propi de la vida de l’ordre. De l’entorn natural de Portaceli els monjos obtenien nombrosos recursos per a la seua subsistència, com ara la pedra i la fusta per a la construcció, collites agrícoles abundants, herbes per a l’apotecaria, pastures, llenya, carbó a més dels ingressos pels drets d’arrendament i censals.
Construït originàriament en estil gòtic, al llarg de la seua història es va reformar en funció dels estils arquitectònics de cada època: renaixement, manierisme, barroc i neoclàssic. Adosat a la Cartoixa hi perdura un aqüeducte gòtic del segle XV, composat per dotze arcs. El monestir està dividit en dos zones ben diferenciades: la clausura i les obediències, seguint els esquemes d’una cartoixa medieval que s’ha mantés fins els nostres dies.
La clausura està constituïda per dos parts: la cenobítica, amb l’església conventual, el claustret gòtic, la sagristia, l’aula capitular, el refectori, la cuina, les capelles i l’hostal; i l’eremítica, amb els claustres del Cementiri i dels Tarongers, juntament amb l’església i claustre de Sant Joan. Al voltant dels claustres, se situen les cel·les dels monjos. S’accedix a la Cartoixa per un pont construït el 1803 amb grans carreus i que consta d’un sol ull de mig punt i 25 metre de llum. La zona baixa del monestir dóna pas als horts i consta d’un pati on es localitza el forn, cellers, graners, cavallerisses, llenyers…
Portaceli va ser un centre d’influència política i religiosa de primer ordre. Dins dels seus murs es va traduir la primera bíblia al valencià per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Part del patrimoni de la cartoixa obra de Ribalta, Camaron i Planes, està dipositat, majoritàriament al Museu Sant Pius V de València. Altres obres es troben també al Museo del Prado de Madrid.
Amb la desamortització de Mendizábal el 1835, el priorat es va dividir en tres masies, La Mayoralía, La Pobleta i La Torre i els seus béns van passar a mans particulars. Els monjos cartoixans van tornar a ocupar Portaceli als anys 40 del segle passat. En 2006, el monestir va ser declarat Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Monument. En l’actualitat, no es pot visitar el seu interior.
L’accés a la Cartoixa es fa, eixint de Serra cap a València per la CV-310. Una desviació a la dreta, passant el cementeri, ens du per la CV328 cap a Portaceli.
Per a més informació http://www.cartujadeportacoeli.org/
La Pobleta
La masia de La Pobleta, va construir-se sobre l’antic poblat andalusí de Lullén, a dos quilòmetres de la Cartoixa. Va pertànyer a la Cartoixa fins a la desamortització de Mendizábal de 1835. L’actual edifici, de finals del segle XVIII, està edificat sobre una planta de 744 metres, consta de tres pisos i soterrani, i està voltada d’un magnífic jardí i albereda. Actualment és una propietat privada.
La Pobleta va ser residència de Manuel Azaña, president de la II República Espanyola, quan el govern republicà va haver d’abandonar Madrid i es va establir a València. EscribiaAzaña al seu llibre Cuadernos de la Pobleta, a propòsit de la pau i silenci que es respira en aquestos llocs: “En este camp, silenci absolut, sol mediterrani, olor de flors. Pareix que no ocorre res al món”.
La Torre
La masia de La Torre era una de les antigues possessions agrícoles de la Cartoixa de Portaceli, on es concentrava la gran producció de vinyes de les quals s’elaborava l’afamat vi de la Cartoixa. El recinte conserva la seua estructura original, tal com la van dissenyar els cartoixans amb l’antic celler. Actualment és una propietat privada.
